Com lligar les tomaqueres utilitzant “males herbes”
A l’estiu, quan dones una volta per l’hort, sempre trobes una tomaquera que s’ha de lligar i mai tens el cordill a mà. Fa temps que li dono voltes a com lligar les tomaqueres de manera eficient, barata i ecològica. Fins ara, havia utilitzat tota mena de cordills, inclús “trapillo” i vetes de roba. Finalment he trobat la solució: les lligo utilitzant les males herbes del mateix hort.
He provat amb totes les herbes que tinc a mà i n’hi ha dues de perfectes:
La corretjola, corretjola de conradís, corriola o campaneta (Convolvulus arvensis). Es una herba que s’enfila per tot el que troba
i una espècie de trèvol de 5 fulles que no sé com es diu ( té un petit tubèrcul i es multiplica per estolons, com les maduixes ) i també va molt bé:
Les dos son resistents i permeten fer nusos per lligar les tomaqueres.
Les arrenco, trec les fulles i amb el “cordill” resultant lligo les tomaqueres, també les albergínies i els pebrots.
Quan s’assequen queda prou fort per mantenir les tomaqueres lligades!
He anat a parar al teu blog perquè buscava el nom d’una planta que creix prop de les basses (a llocs humits) que s’utilitzava per lligar tomaqueres. Aprofitar altres herbes per lligar, abans era freqüent. Ara és una “modernitat ecològica” ?
Salut